Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

Contenir, posar, delimitar, guardar.

recorreguts.jpg

De la imatge i de les històries, de les persones i de les relacions que aquestes van traçant al llarg d’una vida. Cal que les anades i vingudes, entre qüestions abstractes i altres potser més concretes i precises, assenyalin el mateix cercle: els éssers humans i la seva activitat.

pont.tif
animació-hàbit.gif

NOWBODY WAS HERE

fire.gif

Una història que no és meva però que m’han explicat. Una història de la qual tinc record perquè me l’han explicat. Es poden conèixer les imatges de les històries dels altres? Un espai que no és de ningú. Que ara ja no s’hi pot entrar i no es pot evitar. El problema de rectificar o acceptar un error. No cal tocar-ho massa, tot això. Potser qui queda ho entén com un espai reduït a l’error. Només era necessari un pas enrere, i tot i això, el sostre cau i les parets es trenquen i tot fa booooooooooooom!

0-1_edited.jpg

Violeta en groc

M’interessen les històries i la persona que l’explica, per la relació que es construeix entre el llenguatge i la imatge. Al llarg de tot aquest projecte he intentat proporcionar diferents vies per repensar les imatges. Així, he necessitat plantejar una peça on tot aquest explicar, narrar i reinventar fos capturat. D’aquesta manera presento Violeta en groc. En el primer plantejament d’aquest vídeo volia revertir la paraula a través de la imatge. I
crec que el resultat és més aviat una imatge que es veu subjecte a unes paraules, a una narració improvisada amb un conjunt de paraules aleatòries. En aquest joc, descobreixo la capacitat de dir i descobrir altres maneres d’expressar el que interessa. Crec que quan li demanes a algú que expliqui una història, per molt improvisada que sigui, sempre triarà paraules, personatges, situacions que li desperten un interès i amb els que pot explicar altres coses. És més, m’atreveixo a afegir que en qualsevol acte d’escollir es pot entreveure el fil de pensament que articula un acte.

PERÍMETRE

Les traduccions esbrinen altres comprensions, i en el vídeo de Perímetres aquesta qüestió, tot i que no l’acabo d’explicar, apareix constantment, mutant i transformant-se a altres explicacions. D’alguna manera penso que si les metàfores em són necessàries no és tant pel seu valor poètic sinó més aviat perquè les entenc com traduccions. Així, des del llenguatge i la nostra manera d’aprendre’l i fer-lo servir, puc parlar d’aquesta mirada envers el que resta fora i d’aquesta relació entre contenidor i contingut. En les traduccions descobreixo la resignificació de conceptes i de maneres de fer. Dins d’aquesta investigació, i sobretot alhora de portar-la a la pràctica, em sembla que la resignificació és quelcom inevitable. Resignificar els espais, les imatges, les paraules.