La repetició voluntària d’una acció concreta, amara la nostra quotidianitat. Així, l’hàbit no només es contraposa als nostres pensaments sinó que els acciona. Veig l’hàbit com un estri per desgranar, confirmar i filtrar aquells fils de pensaments i emocions que tendeixen a recollir abstraccions, per tal de fer-les físiques, i col·locar-les en un pla tangible, visible. D’alguna manera, és en prendre consciència que els gestos dels nostres hàbits estan plens de significacions, quan podem transformar el pensament a través de l’acció; posar la paraula i el gest sota la mateixa posició.

 

Segurament us ha passat alguna vegada que entreu al lavabo de casa i hi ha una altra persona. Sabent-ho, hi entreu igualment, perquè es pot dir que hi ha confiança i teniu pressa per rentar-vos les dents. En sortir del lavabo, tanqueu el llum.

 

- El lluuuuuum!

 

En aquest moment la persona que, asseguda a la tassa del vàter, reclama el llum, deixa de ser aquesta persona amb la qual convivim per ser un objecte que interfereix en la nostra relació amb el medi. És un curtcircuit.


 

* * *

 

Un curt-cir-cuit. 

Tallat, sostingut durant uns segons. 

 

L’activitat determina els nostres hàbits i aquests els espais que ens ocupen. Veig en l’hàbit un reflex de com convivim amb l’espai. De l'hàbit neix un fil, connector, que circula, poc resultant. Més aviat transformador. D’aquesta qüestió m’interessa tant la persistència d’un hàbit com la situació amb la qual aquest apareix. Anem recollint els hàbits per fer-ne records. I, és gràcies als hàbits que quan pensem en algun punt del nostre passat ens venen a la ment totes aquelles emocions que sentíem llavors. 

 

x

        x


 

Amb paraules: l’hàbit és aquell fil que va entre el punt a) una experiència, i el punt b) la teva disposició d’ocupar-la; un connector. Com una I o una O. 

 

Un 

pont 

conector. 

 

I, és a través dels curtcircuits que descobreixo que el rellevant recau en el trànsit; el fet processual d’arribar a. Esdevenir materials, en l’acció de. I tornar a través, en l’obertura, en el possible. Un cop fet, no hi ha res més que tornar a fer. Potser, aleshores, pesa més el fer que el ja és fet. 

 

Però, no obstant això, no hi ha bones promeses, plenes, en el fer. Més aviat, hi trobo forats. Residents. L’estructura, l’organisme, el que li dóna sentit, és el forat. Un forat entès com a estructura visible, amb les seves trampes visibles, que esdevé espai, amb gràcia, de pensament. 

 

En (re)formar permenentment les construccions (pim-pim-pim), trobo ponts que em duen pels punts, i em deixen sostinguda en les caigudes. 

 

Ja és això. Un forat

Un racó.

 

S

o

 s

   t

     i

       n

          g

             u

                 t

                            i transitant.