(Re)forma

col·lectiu ZTK

performativity is 

actually a contestition 

of the unexamined habits 

of mind that grant language 

and other forms of representation

more power in determining 

our ontologies that they 

deserve. (K. Barad)

Captura de pantalla 2020-09-08 a les 16.

     Aquesta proposta de comissariat neix d’una necessitat de contenir, posar, delimitar, guardar; de situar el contenidor i allò que és subjectat, en un amalgamat. 

 

Des d’aquí presento ZTK. Un col·lectiu d’artistes, format per Jan Vallverdú, Quim Gordun, Nebil Riahd, Víctor Vallès i Martí Amor, que si bé des dels seus inicis treballen la pintura mural, han trencat la línia que separa el que és dins del que és fora, qüestionant-se constantment quin és el llenguatge pictòric i com aquest es pot traslladar a altres espais. ZTK fa ballar la pintura i la rodeja per proposar-la al mateix nivell que la seva performativitat. Si no hi ha acció, no hi ha pintura, i, per tant, si no hi ha una relació espacial, aquesta és impossible de plantejar.

 

La proposta expositiva és una exposició de pintura a gran escala i, tanmateix, la pintura es presentarà a partir de les seves aplicacions. Aquest trasllat del llenguatge pictòric va de la mà d’una disposició d’ocupar i generar espai, de transportar la matèria i (re)significar-la, contextualitzar-la. El resultat cal entendre’l com un laboratori, on el rastre del procés ja s’entén com a resultat, i una investigació pictòrica que ha quedat en un camp obert. L’imaginari ZTK, un tant barroer però del tot competent i crític amb l’època contemporània, és la posada en escena d’aquest projecte, i, les seves materialitzacions i narratives esdevenen l’acció que ocorre.

 

De tot això, se’n deriva una (re)forma. 

La reforma d’una pintura, de les estructures que la suporten; la reforma d’un espai expositiu i del seu backstage. En definitiva, es proposa una reforma espacial a La Capella per tal que aquesta deixi de ser el contenidor i passi a formar part de les peces i el treball de ZTK.